Avui les escales mecàniques que agafo cada dia no funcionaven, aleshores he continuat caminant pel Carrer Reial fins arribar a la Plaça dels Carros i d'allí, en lloc d'anar fins als tinglados del Serrallo, he arribat fins a l'estació del tren, m'he assegut una bona estona, ha marxat un tren, n'ha arribat un altre, rutines, presses, sorpreses, alguna abraçada, alguna alegria, algun silenci de tristesa, molt poc dissimulat. Sempre m'ha agradat passar una estona a l'estació, es veu córrer el tren, córrer la vida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada