Sempre dono gràcies per anar per la vida, mà amb mà, amb tu. Junts hem viscut de tot en aquesta vida i ara, tot i que una mica atrotinats pels anys, vivim una jubilació daurada. Segueixo donant gràcies, seguim junts, de la mà per la vida, a poc a poc, gaudint de tot, tant per la vorera més repleta com pel jardí d'on no s'arrenquen les flors, i és allí on va cada dia l'amor perquè és la seva molt estimada escola…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada