Un volantí, un bon ham, mitja sardina fresca com esquer, un bon lloc entre les barques de pesca… Som al port del Serrallo, noto la picada, està molt ben enganxat, sembla que vol anar sota la barca, el deixo una mica, gairebé es manté, es deixa veure tranquil, em recreo, però ja toca, agafo el salabre i el pujo ple de felicitat. No invento res, ho vaig viure algunes vegades…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada