La lluna m'explica que les onades de la mar
han pujat tan amunt que gairebé han anat a visitar-la,
no li cal baixar a banyar-se,
ja té aquell toc blavós de cel i net de mar, de alta mar,
tan alta que per allà s'abracen tots plegats en festa brava.
Bé, m'agrada més la calma, el bany d'estiu de lluna plena
a la nit plàcida del mes d'agost,
mentre un saxo i un àpat com cal amenitzen l'amor,
que sembla no tenir mesura…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada