Avui faria, fins i tot, allò que mai faria… tirar-me en paracaigudes, per caure en aquell temps en què rostíem anguiles en soses, als voltants de la plaça dels carros, per les festes de Sant Roc… I faríem all-i-oli i carxofes a la brasa i potser algun ànec o alguna polla d’aigua, tot ben regat amb un bon vi de Batea, i de postres uns pastissets fets de ma sogra, Teressín del Bufon, i després... a ballar amb l’orquestra Maravella. Temps eren temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada