17 d'agost... avui fa 35 anys que va passar allò on vam dir que sí. Després, en lloc d’anar a Mallorca, com tothom, vam anar a Cadaqués, per la curiositat que ens va provocar la lectura del llibre “Los pianos Mecánicos”, vam fer un tombet pel sud de França i... cap a casa, per començar una fluida convivència, amb de tot, per viure-la a plenitud. Amb broma sempre dic el mateix: “fa 35 anys que t’aguanto, que et suporto, que et sofreixo”, però el que en realitat vull dir és que m’has fet millor, m’has ajudat a gaudir de la vida plenament, sempre agafats de la mà i afrontant plegats tot allò que ens hem trobat pel camí. Hem passat per situacions de tota mena, hem tingut un fill i ens hem acostumat a respectar-nos, sense cap mena de trauma... el nostre és i ha estat un amor natural, res a demostrar, essència pura, tot un exemple d'antologia especialitzada, niu i palla a l’ombra, que és el millor invent que té el sol. Sempre en tenim prou amb la teva llum, tan clara i neta. Feliç aniversari bonica!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada