Bous cap-llaçats, carrosses... i Tarragona. Després d’una setmaneta al Delta, a Deltebre, avui dormirem a la imperial tarraco, que tan bé ens acull sempre. Han estat uns dies de menjars típics, de família i amics, i sobretot de records entranyables d’infantesa, molts ja malauradament, o no, irreconeixibles. Aquest cop he trobat a la gent més pacífica, un xic menys polititzada i més raonable i racional, la qual cosa m’ha fet sentir d’allò més bé. La bellesa del Delta és indescriptible, sembla que allò més natural de la Natura no vol marxar, tot i que l’home no col·labora gaire, però encara hi ha zones on et pot semblar que ets als orígens de la creació, tan prop que et quedaries per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada