CELEBRACIÓ FAMILIAR: JUBILACIÓ DE LA TERESA TORNÉ

Les reunions familiars sempre tenen el seu encant i per fer-les no caldria cap motiu, com tampoc el cal per plorar les absències que resten al cor... Però avui es donen dos fets, bé millor tres, que són prou significatius: el primer és que la Teresa ha fet seixanta anys, el segon és que s’ha jubilat de les seves tasques de mestra, i el tercer és que jo tinc el meu moment de glòria per poder explicar-vos la seva personalitat o, si més no, algunes dades que potser no coneixeu. Que és una persona prudent i assenyada ho sap tothom, que les seves actuacions proclamen sempre un sentit noble a l’abast del necessitat, també es veu clar, que tot plegat té la sana i certa direcció de la bondat, també és evident, però jo destacaria a més a més, la seva constància per superar les adversitats, i no solament les envestides de la vida, sinó qualsevol fita que ha tingut a bé d’emprendre.

Sabeu que és diplomada en professorat, en l’especialitat de ciències i matemàtiques, però potser algú no sap que també és llicenciada en psicopedagogia, restant hores de descans, després de tenir cura dels meus pares i de la casa en general. És una autoritat en informàtica i les noves tecnologies, sent l'ànima de la seva escola, on ja des de casa ficava en funcionament totes les maquinetes, i després a l’escola era la solució dels problemes que podien sorgir per a què tot funcionés com cal. Recordo que la primera nota que li van posar a psicopedagogia, va ser una matrícula d’honor, perquè va demostrar el seu domini de les tecnologies en la presentació dels treballs.

Bé, què dir-vos de la convivència, de la complicitat, de la mà prop, de la capacitat per fer fàcil allò difícil, de la bonhomia, del seu sentit de la justícia, del seu concepte de la pau, de la seva mesura per a totes les coses, del seu concepte de família, del profund sentiment per la nació catalana, de la seva catalanitat contundent, en defensa de l’idioma i de la terra, davant de qualsevol govern fatxa i corrupte. Per la Teresa poques coses són negociables, ella és tan llesta, tan intel•ligent que, acabo amb una nota d’humor, tan, tan, tan, tan... genial, que es va casar amb mi...