La família de la meva mare, quan érem tots, vivíem al mateix carrer, amb les cases juntes i amb molt bona convivència. Recordo anar de porta en porta a fer l’aperitiu i provar els dinars, tot xerrant una mica amb el meu padrí i les meves cosines. Ara el padrí ja no hi és i una de les cosines tampoc, l’altra viu a Tarragona com jo i, a mi, quan vaig a Deltebre, em manquen portes, em manca gent, la meva gent, tot i que els joves són un encant i, a més, hi viu el meu fill…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada