Siguis pacient amb mi

Calla, no diguis res,
només apropa’t, toca’m,
fes-me un petó sense pressa
i queda’t al meu costat,
com un abric a l’hivern,
o un escut per protegir malifetes.
Veuràs que, poc a poc,
la meva sang es posa tèbia,
que la meva mà cerca la teva,
que el petó té la resposta activa...
d’aquell cor que mai ha deixat d’estimar.
Calla, no diguis res, apropa’t…