Temps de nius i ous, i ocells nous,
temps de verds de variada intensitat,
temps de pollades al niu,
l’ànega i les cries prop del canyar,
lluny del corrent que va cap dalt.
Palla al niu, i el niu a un taronger
a l’abast de la mà, una mà però...
que el respecta i celebra.
Gent al món, i un pensa en allò de:
“I a la Verge més jove, li vindrà llet al pit”
sense saber molt bé perquè...
Estiu 2017!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada