Fa dies que no xerro amb la lluna, però aquí a Peníscola, amb la terrasseta que mira al mar i al cel, per allò que dic sempre, que el mar és blau de cel, ho podria fer perfectament… La lluna m'explicaria del misteri del castell, del cabut que va arribar a ser el Papa Luna, o de la típica senyoreta que passeja per la platja plena d'esperança, o del noi que mai ha deixat de somiar amb ella…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada