Algún cop m'agrada anar a la platja a l'hivern, és buida i, a cops, les onades són generoses. I a mi sempre em ve a la memòria allò que els explicava als meus alumnes… el mar ens fa d'estufa a l'hivern i d’aire condicionat a l'estiu, als nens els feia gràcia i em deien que a l'estiu ho havien comprovat però que a l'hivern no, i rèiem una mica. Si fa una mica de vent, es veuen les blanques roses d'escuma… que semblen rams de núvia esperant destinatari apropiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada