He anat a veure el mar a la meva roca de pensar,
aquella amagada, estratègica,
des d'on es veu, tota plena i amb una certa calma,
la meravellosa immensitat blava de cel…
Una mica de vent accelera les onades,
que xoquen amb més força contra les roques,
i, a més, em fan arribar l'olor de mar
que tant m'agrada i el gaudeixo
com una barreja d'algues, iode, sal.
Mar natural i en moviment, un goig…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada