És rossa d'ulls blaus de cel, quan el cel té aquell color de la maragda enlluernada pel sol. Sembla que a la rossa li escau un banyador de color negre. No sé ben bé per què però sembla cert, està preciosa, els seus cabells són fils d'or i el seu somriure té l'encant de les sirenes, aquelles que treien el son als mariners i perdien l'oremus i el control de la barca. És rossa d’ulls blaus cel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada