"Març, marçot, que mata a la vella i a la jove si pot", diu una dita catalana i, realment, en aquest mes sempre tinc el record del meu pare perquè se li activava la bronquitis crònica que tenia i havíem d'anar d'antibiòtics i xarops fins que, en començar la primavera, semblava que la cosa s'aturava una mica i l'home, tot i que cada cop més desgastat, anava reaccionant adequadament. Va viure fins als 93 anys i vaig poder tenir la sort, juntament amb la Teresa, de tenir-lo a casa, amb la mare, i van estar atesos tot el millor que vam poder. Em reconforta de pensar-ho…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada