Aquella gana del vint anys, aquella il·lusió de l'entrepà, pa de llavors sucat amb tomàquet i oli d'oliva, de tonyina evidentment, el pa una mica cruixent, unes olives verdes farcides d'anxova, o negres, segons com et vingui de gust, i per beure, amb l'entrepà sempre li escau una bona cervesa catalana. El cafè, normalment era un cigaló, curt de cafè i llarg i generós de conyac, amb sucre evidentment, i per acabar una cigarreta rossa. Bona gana, bons temps de jove...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada