Quan la música de les onades és una constant habitual,
quan la immensitat blava de cel i de roses blanques d'escuma,
és aquell paisatge idíl·lic que sempre havies somiat…
Quan la companyia, aquella de sempre, t'agafa de la mà
i fa que la realitat del somni sigui millorada,
voldries detenir el temps i signar un contracte indefinit
per gaudir, sense rellotge, de l'amor, en pau i en bé,
gaudint del temps que no corre i viu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada