A vegades faig algun exercici d'auto relaxació, però sense massa complicacions… és allò de mirar per la finestra i veure com cau la neu que qualla com cal i blanqueja tot de puresa i pulcritud, és allò del cirerer florit que sembla cobert de neu a deshora, és allò de la gespa gairebé emblanquinada de rosada que amb el sol semblen maragdes esmicolades, és allò del tarongeral florit, perfumat per la preciosa tarongina que és visita obligada per gaudir de la pau, és allò de l'alzina i la font amb granotes, el pinar i els esquirols, saltant de branca en branca… Bé, només cal tancar els ulls i fer-te passar les pel·lícules…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada