Ja sabeu que no m'agraden “els dies de…”, perquè penso que són propostes comercials i que els dies del pare, de la mare, de la pau, o de l'amor són cada dia, no són moments ocasionals, és un sempre sincer i de debò que s'ha de gaudir a cada instant. Bé, el pare és el pare, és especial, és l'heroi, l'amic, el defensor, la imatge, l'esperança, però és que al mateix temps tens un sentiment d'aquells que no es poden explicar, si no ets pare evidentment. El meu fill m'esperava cada dia, amb una il·lusió meravellosa que era la meva vida... Una abraçada pare, un gran pare!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada