Fideus

Fideus prims de cabell d'àngel, de la sopa de la mare, fideus mitjans amb cigrons, coliflor i bacallà, fideus amb prim, fideus amb arròs de la sopa bruta, fideus rossos de la fideuada, fideus amb totes les versions, fins i tot amb all-i-oli, fideus amb sípia, fideus amb espinacs, fideus grossos amb costella, espaguetis amb formatge, amb tomàquet, totes les versions dels espaguetis, amb carn i amb boletes o simplement cuits amb oli i sal, fideus amb tot com si fos una paella d'arròs, però posant fideus mitjans…

Desagradable

A la hora del patio me gusta acercarme al patio de la escuela del barrio. Hoy he tenido una desagradable sorpresa, un niño de quinto o sexto curso le ha dicho a otro que es un hijo de la gran puta… y todos se han quedado un poco a cuadros, yo me paro en seco en la valla y se me quedan mirando, uno se me acerca y me dice que este niño no está muy bien, y yo, he actuado un poco como lo hacía en el patio de mi colegio… he procurado contarles que por decir palabrotas no se es más importante, ni más famoso, ni más mayor, sólo más soez y mal educado...

Decepció

En aquest Barca hi ha alguna cosa que no pita, no acaba de fer el pes, no és on semblava que ja estàvem arribant… Avui a Almeria han quedat paleses algunes coses que són difícils d'explicar, tot i sabent que el futbol és futbol i la pilota és rodona, però avui s'han donat els primers símptomes de com podem començar a regalar la lliga. Per començar, no s'ha fet l'equip com cal per guanyar i aconseguir el més 10, a més, al final els has de treure igual i amb més esforç, si a més encara perds a Gabi per targetes i a Lewandowski per lesió, doncs et quedes sense guanyar ni posar-te a deu del Madrid i, encara més, tocat per anar al Bernabeu. No tinc res contra ningú, però crec que la direcció esportiva, algun cop, no està a l'alçada del Barca, recordo que ja vam perdre una lliga en unes circumstàncies similars...

La vida del bosque

Me gustan los caminos del bosque, aquellos que se bifurcan y que no llevan a ninguna parte, sólo hacia lo más húmedo y frondoso del interior profundo y natural de un bosque repleto de vida. Pinos con ardillas, algún valle donde corren una manada de jabalíes, palomas torcaces, romeros, tomillos, lavandas, incluso alguna amapola asoma deliciosa, la hermosura de una encina presidiendo un campo con caballos, pájaros cantores en un rastrojo de un trigal cercano y cerca, ya saben, una hermosísima fuente, nenúfares con rana…

Encontrar pareja

La rana sestea en el nenúfar y, en el despertar, se va inflando de contentos, aparecen otras ranas, les acompaña un buen sol, se inicia un buen croar, diría de festejo, diría de saludo y abrazo a la convivencia anfibia. Y yo que me siento en mi piedra de observación al cobijo de unos pinos, que siempre me generan buena paz. Hay como un cierto bailoteo entre las ranas, algunas saltan de hoja a hoja de nenúfar, algunas, posiblemente, habrán encontrado pareja…

Tarde húmeda

Lluvia fina, día gris, humedad, nadie… nadie en el patio de la escuela, ni en la plaza, ni en el paseo, ni en el parque infantil. Mi paraguas de Bilbao y yo debemos parecer una solitaria seta andante, incluso un caracol, lo digo por la altura y sobretodo por la velocidad. Pero uno, pese a las inclemencias del tiempo, ha hecho sus 6 km de cada día, casi sin pestañear. La tarde es de invierno, parda pero no fría, húmeda…

Mandonguilles

La pilota de l'olla i sopa, com diria la meva mare, ella la feia boníssima, amb carn, pa, ou, un allet tendre… molt, molt bones, en feia una de grossa i, després, en posava un tros a cada plat. Avui la Teresa ha fet una cassola de mandonguilles petites amb patates, tot ben cuit i ben cuinat, amb un lleuger aroma a llorer i espectacular de bo, llàstima que no mengem pa ni bevem vi quan som a casa, però es mereixia els honors de gaudir com cal d'un plat tan aconseguit. Un cop més la Teresa ha estat genial, total…

Làvia Josefina Bo i l'avi Joan Bonet

L'avi de part de pare era el metge del poble de Jesús i Maria i es veu que, a més de ser un gran metge i encara una millor persona, era molt llaminer. L'àvia sempre li tenia a punt la seva crema catalana, però feta amb més ous i més sucre, a més, recordo una mica i el meu pare m'ho recordava sovint, feia anar la llet condensada, com l'aigua mineral. Els tallats el feia amb aquesta llet i, quan feia xocolata, ho enriquia amb una bona regada de llet de pot. Bé, van tenir onze fills, un d'ells el pare…

Plou...

M'agrada la música de l'aigua, plou amb una certa traça, trec el nas per la finestra, per la terrassa, per la galeria… sembla que les gotes van traient sons diferents, depenent d'on teclegen, al vidre, a les plantes, a la roba estesa de les finestres veïnes. Ens fa molta falta l'aigua i, a més, a mi m'encanta veure com plou, sobretot ara que ja no hem de complir horaris, ni respectar cap timbre ni campana, ni cap música d'entrada o sortida del cole…

Espectacular de bo

La Teresa ha fet un puré espectacular amb carbassó, all porro, ceba, patata, llet i una cullerada de mantega lleugera… i la veritat és que té un sabor molt agradable i ara en aquest temps de fred es menja molt bé. Sóc un bon "sopero", un gran amant dels brous, sobretot de pollastre amb verdures i, fins i tot a l'estiu, també m'apunto al "gazpacho i al salmorejo", però a l'hivern els diferents tipus de sopes i de purés em tenen el cor guanyat. Espectacular també la crema d'all porro, feta semblant a la del carbassó. Bé, és un menjar sa, agradable, lleuger i bo.

Mi saquito de patatas

Abuelos con nieto, algo más de dos años, vivaracho, parlanchín, feliz. La abuela le dice que irán cinco minutos al parque infantil y el niño le dice que muchos minutos, no cinco minutos, muchos, muchos minutos… y, para distraerlo un poco, el abuelo lo coge en brazos y lo levanta, mientras va diciendo que es un saquito de patatas y el niño se ríe de contentos. Pero cuando lo baja y ya van llegando al parque infantil mira a la abuela y le dice: "Abuela, muchos minutos, muchos, muchos, muchos minutos".

Un ángel en la playa

La mirada azul… me ha mirado el mar,

o han sido los ojos de aquel bañador negro, 

que azulean mejorando en luces

toda la inmensidad azul de cielo… 

Ojos cielo, un cielo de ojos, 

aguas marinas abrillantadas por el sol, 

ojos que miran en sonrisa a través de la cascada 

…bien ensortijada de su rubia y hermosa melena.

Melena al viento, que se para y se hace brisa, 

rubia con bañador negro y sonrisa de ángel, 

un delicioso ángel en la playa…

 

Un arròs de la Teresa

Després de dos diumenges amb dinar xinès, avui ens tocava un arrosset, i no, no ha estat de conill, tampoc hem fet calent, allò del col, arròs i fesols que tant ens agrada a la gent de Deltebre, l'arròs d'avui ha estat amb sípia, costella i uns llagostins… boníssim, la Teresa hi té la mà trencada, és una mestra, també de la cuina, però amb l'arròs té una gràcia especial que encerta sempre al cent per cent. Bé, tocava arròs i ho hem gaudit com cal, fins i tot hem fet una copeta d'un bon Priorat…

Bledes i espinacs

Verdura de fulla verda, sana i que es pot fer de mil maneres, a mi m'agraden més els espinacs, crec que són la versió millorada de les bledes, com si haguessin arribat a la seva màxima expressió. Recordo, però, que la mare feia unes bledes amb arròs, semblant al "calent" però en lloc de posar col posava bledes, que resultava molt agradable de menjar. Els espinacs, també les bledes, la Teresa els fa sofregits amb un allet i uns daus petitets de pernil i una caiena triturada que li dona un toc picant, sense ser massa exagerat. També, tots dos són prou bons, bullits amb una patateta i una mica d'oli d'oliva, així són molt nutritius…

La calma de la encina

La brisa cabalga suave por los meses…

que tienen complejo de mayo florido.

La imaginación lleva a impregnarse de aroma primaveral, 

brotes nuevos de vida en flor. 

Un vuelo de hojas, una lluvia fina, 

un trinar de pájaros en perpetuo y amoroso cortejo.

Una luz que penetra en la arboleda, 

después de atravesar las nubes grises, 

la calma de la encina con su abrazo protector del caminante. 

La brisa cabalga suave por los meses que…

 

L'escola de l'amor

Sempre dono gràcies per anar per la vida, mà amb mà, amb tu. Junts hem viscut de tot en aquesta vida i ara, tot i que una mica atrotinats pels anys, vivim una jubilació daurada. Segueixo donant gràcies, seguim junts, de la mà per la vida, a poc a poc, gaudint de tot, tant per la vorera més repleta com pel jardí d'on no s'arrenquen les flors, i és allí on va cada dia l'amor perquè és la seva molt estimada escola…

Una reina con rey

Dulzuras, delicias, ojos miel, ojos de cariño,

ojos puro cielo, ojos sonrisa… 

Cuando me sonríes con los ojos, 

todas mis mariposas extienden sus alas… 

en vuelo emocionado hacia tu corazón, 

que también sonríe, como lo hace tu alma y todo tu ser. 

La afinidad es un trono con reina, 

una reina con rey al que le salió el sol 

y, con la luz de la mirada eterna de la sonrisa reina, 

fue el más feliz de los mortales. 

Pues eso… reina con rey.

 

Hoy no habrá partido

También durante el día me gusta acercarme a la ventana, son las seis de la tarde, veo un niño con pelota nueva, otro con bici, dos con patines de ruedas… son felices a su manera, se conocen, se hablan, cada uno con su distracción más preciada, parece que hoy no habrá partido, pero el niño de la pelota nueva y del Barça tira la pelota contra la pared, el de la bici pretende ir algún momento sin manos y los de los patines se han cansado y se sienta a beber agua. La plaza, mi plaza, tiene vida…

Paseando que es gerundio

Hoy estaba cantor y recitador, he recitado entera La Canción del Pirata, me he acordado perfectamente, así como algún trozo de Las Coplas, de Jorge Manrique, a la muerte de su padre y, no contento con esto, he cantado a grito pelado los himnos de La Salle, tanto el de Reus como el oficial, que és un poco más complicado però que también recuerdo con todo detalle. He recordado, por supuesto, a mi querido padre, que solía recitarnos alguna fábula de Iriarte o de Samaniego, aquello de la zorra y las uvas, o la de los galgos y los podencos y los conejos, y alguna otra…

Es veu córrer la vida

Avui les escales mecàniques que agafo cada dia no funcionaven, aleshores he continuat caminant pel Carrer Reial fins arribar a la Plaça dels Carros i d'allí, en lloc d'anar fins als tinglados del Serrallo, he arribat fins a l'estació del tren, m'he assegut una bona estona, ha marxat un tren, n'ha arribat un altre, rutines, presses, sorpreses, alguna abraçada, alguna alegria, algun silenci de tristesa, molt poc dissimulat. Sempre m'ha agradat passar una estona a l'estació, es veu córrer el tren, córrer la vida…

Mussola i escrita

No sé si s'escriu així, i potser no sabreu de quin peix es tracta, però la meva àvia feia un suc de mussola extraordinari. Recordo que les espines eren com cartilaginoses i la carn era molt saborosa, sobretot si el suquet estava ben fet, com sempre els feia l'àvia. Juntament amb el de mussola, també el feia amb escrita, allò que alguns coneixen per rajada, i realment també era espectacular. Tant la mussola com l'escrita, també les feia fregides amb tomàquet i a tots ens agradava moltíssim sempre…

Suelo ser moderado

Después del trajín y del melódico movimiento constante del Carnaval, viene la calma de la Cuaresma, la bondad, la reflexión, el silencio… Aunque soy de aquellas personas que siempre suele estar alejada de los extremos, siempre pienso que es mejor no cometer maldades ni malversaciones de la dignidad, y así no tienes que pasar por los juzgados de la decencia. Los eternos bien y mal, blanco y negro, me quedo sin Carnaval y sin Cuaresma… la mayoría de las cosas tienen el color del café con leche. No, no suelo moverme por los extremos, suelo ser moderado…

Amor auténtico

Amor de pueblo, amor de río, de huerto, de higuera,

amor de era, de padre y madre, de familia y amigos, 

amor de pelota y de pistolas de plástico, 

amor de canal donde bañarse… 

oliendo a hierbabuena y agua corriente,

aquella que no mata a la gente. 

Amor de niñez, de aquella niña de las trenzas artesanales 

…y la falda a cuadros, amor, amor total, amor auténtico…

 

El sueño soñado

Aquel silencio, aquella discreción, aquella sonrisa,

aquella gran ternura escondida tras un libro enorme.

Y aquel hablar preciso en la intervención oportuna,

aquella luz puesta en escena… 

como una consulta en la biblioteca especializada.

En el resto, el bullicio y el folclore, 

y, en ella, la clarividencia de la esperanza…

en una mágica primavera preñada de misterios, 

todos positivos y de sueños de realización posible. 

Y, con ella, el soñado sueño de la mejor dicha… 

a flor de realidad.

 

Allò prohibit

A vegades penso que he estat una persona atípica, amb gustos que gairebé haurien d'estar prohibits. A mi m'agrada el greix de les costelles de xai, la nata de la llet, sobretot quan l'havíem de bullir a casa i, en deixar-la reposar una estona, es posava un dit de nata per damunt, per a mi era una delícia, també m'encantaven les torrades de pa amb mantequilla i sucre pel damunt, també sóc una mica aficionat a les galetes amb mantega, sobretot per a l'hora del berenar amb el talladet corresponent. Bé, tot això ara ja és història però alguna vegada, molt puntual, faig algun extra que el gaudeixo amb molt de plaer, poquets…

El nen aranya

En el passeig d'avui dissabte, amb temps gairebé primaveral, m'he aturat a un parc infantil perquè era ple de nens, molts dels quals anaven disfressats, com per a participar a la rua infantil. M'ha fet gràcia un que anava disfressat d'home aranya i que s'enfilava per l'arbre de les cordes, volant de manera que semblava tot un Spiderman amb gran capacitat trepadora. Tots plegats feien molta patxoca i… molta cridòria!

Quadern 135

Darrer full del quadern 135, ja saben, a cada pàgina faig un petit escrit d'algun record, del meu dia a dia de jubilat, d'algun menjar per homenatjar a les dones de la meva vida que han estat totes unes cuineres excel·lents i, fins i tot, a cops m'atreveixo amb alguna intenció de poema, més o menys romàntic. També hi ha alguna cosa dels meus temps de profe de La Salle, dels nens i dels companys, així com de la meva  infantesa i joventut al meu poble de Deltebre, el riu, l'hort, els pares, l'àvia, família, amics, les nenes petites…

Cap de setmana de Carnaval

És divendres, tenim el cap de setmana de Carnaval a tocar, tothom prepara les carrosses, flors, música, fotògrafs… Aquí al barri, van des de les quatre de la tarda amb la música cansina però agradable, tot i assajant els passos i els moviments dels braços perquè tots puguin anar ben acompassats i puguin ser un èxit com gairebé cada any. No he estat mai molt "Carnavalero", ni massa amic de les disfresses, però m'encanta l'entusiasme de la gent, la fe amb la que assaja i la familiaritat, el bons comportaments i les amistats que es fomenten en aquestes activitats tan especials. Posats a demanar, potser haurien de disposar d'un espai menys cèntric, per poder assajar sense molestar a ningú…

Otras lluvias

Ya no llueven lluvias que rieguen los campos, tan sedientos ellos, que lluevan al menos cantos de vida y esperanza, que haya anuncios, predicciones positivas, cambios en las tendencias hacia los malos procederes, a los que tanto nos estamos acostumbrando que ya nos parecen absolutamente normales. Ya que no llueven lluvias de agua, aquella que purifica y que es vida, que lluevan principios activos de decencia que vayan apagando los disimulos y las falsedades, tan bien camuflados como un tesoro infranqueable en poder de los de siempre. Ya sé que es mucho pedir, pero serían buenos baños de luz…

Se para el tiempo

Una aurora boreal en los fiordos, un río lleno… de luna llena,

un atardecer de aquellos rojos, tan rojo que el sol se resiste

…porque no aguanta quedarse con tu ausencia, 

un amanecer de aquellos que se adelanta temerario 

porque quiere ser el primero en contemplar el abrir de tus ojos, 

como focos de la mejor luz de otro sol. 

Una tarde que cae lenta, porque así la queremos… 

lenta, pausada, que no se acabe, que perdure,

como una felicidad sin límite ni fin. 

Te quiero, se para el tiempo…

 

Un paradís

Recordo de petit les cases del meu poble, orientades de cara al sol, on en alguna adreça posava "calle diseminado". Totes tenien el seu hortet, un galliner i, fins i tot, alguna tenia el seu forn de pa familiar... al galliner algun gall d'indi, gallines ponedores i algun pollastre per poder fer un bon rostit a la cassola el diumenge i, al costat, un hort on es feien quatre cols, alls tendres, tomàquets, pebrots, albergínies, patates… El meu poble, lliure, natural, tot i l'abandonament administratiu, sempre ha estat un paradís.

Dijous gras

Dijous llarder, o dijous jarder com diem al meu poble, dijous gras, dia de la truita i de la coca de llardons… Avui he anat a la carnicería del barri a comprar una mica de llonganissa i altres coses i he vist que hi havia botifarra d'ou, que feia molt bona pinta, i n'he comprat una. I com avui hi havia partit del Barça, que ha acabat a les voltes de les nou, doncs hem fet un aperitiu de botifarra d'ou amb unes olivetes verdes i un entrepà de truita amb trossets de llonganissa. Bé, demà ja farem bondat de la bona...

Mi amor, el amor...

Mi amor viene en una barca que bajó del cielo al mar,

viene empujado por un viento mágico… 

que lo acerca a mi orilla soñada. 

El amor es una lluvia fina que lleva música de hojas de pino, 

para los sonidos agudos y de hojas de morera… 

para los graves más profundos. 

El amor es el sentimiento de un suspiro con lágrima 

que bendice a la vida por el acierto de la muy lograda afinidad...

 

Un poquito de Gabriel y Galán

Tú, feliz compañía 

de la fe, del amor y del trabajo,

las tres que el alma mía

virtudes altas a la vida trajo…

Tú, silencio elocuente

que en el campo bienhechor asilo

hablas grave y sereno,

sabio maestro del pensar prudente,

padre fecundo del amor tranquilo,

fiel confidente del sentir austero…

Y tú también, jugosa poesía

de ese rico soñar del alma mía,

de ese vivir en el hogar templado

de ese cantar en la alameda oscura,

de ese dormir en el regazo amado

de la conciencia pura, que arrulla

el sueño del varón honrado…

 

Sípia

Ahir li vaig dir a la Teresa que feia temps que no menjàvem sípia i que em venia molt de gust… Avui la senyora ha passat pel mercat i n'ha comprat una de més d'un kg. La idea és fer els lloms a la planxa i la resta guisada amb patates, o fins i tot amb unes mandonguilles, encara que això ja seria massa i distorsionaria una mica el meu desig de menjar sípia. Recordo, així com per a fer boca, les sípies petites a la planxa, amb un allet tendre i julivert, que són boníssimes, i ja en la línia "cefalòpoda", com diria un amic cuiner, uns popets petits amb ceba i ben cuinats, a l'estil del Serrallo, tampoc estan gens malament. Acabem de dinar, la sípia… espectacular!!

Beso eterno

 

 Incluso el silencio de la noche me habla de ti,

cuando se calman hasta las brisas… 

y las flores se ausentan hasta no ver el sol, 

pero siempre llega el momento en el que despierta el día, 

el pueblo se mueve con sus mil ruidos, como dijo el poeta… 

Una rosa me cuenta que la frecuentabas con cierto entusiasmo, 

una encina me contó también de las lágrimas 

y aquel banco que mira la fuente de los nenúfares 

me recuerda el abrazo, aquel que acabó en beso, 

quizá prematuro, quizá eterno…

 

Aigua embassada

Ha plogut una mica i el camp de futbol de l'escola del Serrallo torna a estar inundat, com si hi hagués un clot al mig, i així romandrà fins a que s'evapori, quan Déu vulgui. Penso que no seria tan difícil, ni tan car, poder solucionar-ho i així la canalla podria gaudir del seu camp, sense problemes. Més greu encara, és el parc infantil La Farinera, que fa quatre dies que l'han fet i ja hi ha una bassa d'aigua a l'entrada cada cop que plou. No és tan difícil, ni molt car d'arreglar, però no fan res de res…

Xapar anguiles

Si no ets un expert del terreny, xapar anguiles és complicat… primer ho és només el fet d'agafar-les, ja que rellisquen com una mala cosa, després xapar-les per poder fer xapadillos i assecar-los a la corda d'estendre. L'àvia ho feia amb una fusta d'on sortia un bon clau, una tatxa com diem nosaltres, i allí les subjectava a prop del cap i les obria, treia les tripes i les netejava ben netes i les posava a assecar, cobertes per una tela mosquitera, per preservar-los de les mosques. Xapadillos d'anguila, bons, deliciosos!!

El amor como una música

 

Sentir el amor como una música de hojas…

en la arboleda otoñal que siempre se cree primavera. 

Música de olas azules de cielo llenas de rosas blancas 

que la brisa deshoja en preciosas espumas. 

Música de tierra, de bosque, donde los pájaros en eterno cortejo,

acaban sellando en nido, toda su maravillosa afinidad. 

Música de lluvia, gotas de lluvia tecleando 

…en las hojas de mi encina centenaria,

belleza bucólica del amor natural, gran música…