Sense tu la vida perd el color,
la gespa és menys verda, no brilla…
perquè el sol ha deixat d'enlluernar,
el cafè no porta el teu somriure incorporat,
i la foscor general de l'existència…
et convida a gaudir-la com a premi de consolació.
Sense tu la música és un mal so,
els núvols han deixat de ser aquella catifa màgica
on viatjàvem per veure els somnis de la nit,
per despertar junts fent realitat el somni.
Sense tu gairebé res és possible, res té cap sentit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada