A la porta de casa, al poble, hi havia una cortina d'aquelles que en diuen mosquiteres. Allí, el pare, els dissabtes, esperava la nostra arribada, la mare a la cuina acabava de posar a punt el dinar. Durant la setmana, tots dos havien anat a cercar les viandes apropiades, aquelles verdures de l'hort recent collides i, evidentment, les millors taronges i mandarines. La imatge del pare i la mare, sempre al cap, sempre al meu cor, sempre present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada