“La cadernera entremaliada agafa una llavor i desapareix, veloç, cap a l'alzinar. La roca impassible del Montsant vigila l'escena. Pedra blanca, farigola, cards al sol. Petites vinyes en terrassa davallen els vessants. Els seus ceps de Garnatxa negra i Carinyena expressen la vitalitat i la frescor d'una terra escarpada i bella.Viu i saborós, un equilibri perfecte de fruita madura, tocs minerals i notes de torrefacció.” Aquesta és la descripció d'aquest bon vi, que es diu Pispa i que avui ens hem regalat, la Teresa, el Pere i jo. Ho he llegit a l'ampolla i m'ha fet gràcia de contar-ho als amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada