Sempre m'agrada recrear-me en l'observació de la platja buida, apropo la vista i el nas, baixo, camino, fins i tot em descalço i, de mica en mica, em vaig impregnant d'aquella olor de mar, allò que mai no sé ben bé què és… algues amb sal, iode o ves a saber, el cas és que a mi em fa una molt bona sensació de perfum sa i saludable. Camino per la sorra dura, les ones no m'arriben als peus, potser a la primavera avançada ja em trauré les sabates i els meus peus faran un cordial aplaudiment d'agraïment total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada