Sempre recordo que, de petit, em feien molta por els trons, mentre que els llampecs m'agradaven de veure, com una mena de focs com a cloenda d'una festa grossa. La mare quan tronava m'agafava en braços i em premia contra ella perquè no els pogués escoltar, al mateix temps que feia una mena de pregària a Santa Bàrbara, que només recordo com començava: "Santa Bàrbara va pel camp, reclamant a l'Esperit Sant, l'Esperit Sant reclama a ella…", llàstima que no recordo res més, però quan ho feia semblava que ens calmàvem una mica tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada