Tinc ganes de menjar-ne un entrepà de truita i fer un viatge en tren, una becaina i obrir els ulls i veure el mar, parar a la propera estació i caminar per la platja nova, però del mateix mar amic de sempre… Cercar un restaurant que no estigui vora mar i pujar a la roca més alta per veure el més enllà més lluny, on el cel sempre és blau, per més enllà que hi vagis. Aquí la vida continua… la rossa dels patins, la noia misteriosa i d'edat indefinida, la colla d'amics, la muntanya de carbó, l'escullera, el port del Serrallo, Tarragona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada