Em ve de gust recordar la carona del meu fill, quan era petit. Aquelles galtetes arrodonides amb l'artístic clotet al mig, la seva abundosa cabellera amb rínxols negres d'una ondulació gairebé perfecta, aquells ullets com a olives negres que, fins i tot sense estar empiocat, sempre semblava tenir allò que al poble en diem ullets de "carinyo", el nasset de sa mare, les mans com jo… Si trobo la foto us la posaré, veureu que les meves paraules, sempre humils i de cor, es queden curtes, realment era un nen preciós i nosaltres n'estàvem cofois. Ara ja és tot un senyor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada