Dia del meu pare, i de tots els pares, si és que hi ha dies d'algú… El meu pare, bona gent, molt bona persona, amb un somriure sempre ben penjat als llavis i amb una mena d'obsessió per la pau i la concòrdia familiar. Bon pare, dins la seva poca salut, sempre va fer el que va poder per tots nosaltres, fins i tot anar a treballar a l'illa de Buda, a més de deu quilòmetres de casa, en bicicleta, contra vents i mals oratges, per nomenar alguna cosa. Recordar-lo és sempre una festa per al meu cor, allí sou tu i la mare per sempre. Feliç dia!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada