Mai plou a gust de tots, però jo penso en aquella pluja de muntanya, en aquella casa de fusta amb teulada de pissarra i en aquell soroll de gotes caient damunt de les fulles de l'alzina. Puc llegir un llibre, escriure un poema… mirant per la finestra mentre resto bocabadat veient com les gotes van teclejant damunt dels pètals de les primeres flors de la tan estimada primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada