Un bon amic em va explicar com es va declarar a la seva senyora, és a dir, a qui després va ser la seva dona. El moment era just, oportú, tocaven un lent, "Ansiedad", la cançó de moda, molt apropiada per comunicar a cau d'orella allò que sent el teu cor i el fa bategar cada cop que la tens tan prop… No va entrar en detalls, però sí que em va dir que el ball cada cop era més lent, només damunt d'una rajola...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada