Em ve de gust pensar en coses boniques, les roses de la mare, una posta de sol al Delta de l'Ebre, les flors dels tarongers del meu hort prop del riu, el teu somriure fi, que proclama veritat i dolcesa, qualsevol cosa relacionada amb el meu estimat fill… més somriures, ara el de l'àvia, sempre de total complicitat, el de la mare, de comprensió, el del pare que li sortia el cor pels ulls de pur amor. Bé, coses boniques, per a mi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada