En venen a la memòria els temporers, valencians o andalusos, que venien a fer la temporada de l'arròs. Recordo la seva solidaritat i harmonia, els valencians molt bé, els andalusos espectaculars... del no res feien una festa, es feien la música amb les mans i sempre tenien algú que cantava bé i s'ho passaven el millor que podien. Recordo també, com si ara fos, que l'àvia els feia el menjar, sobretot un plat de "calent", col, arròs i fesols, amb algun bocinet de cansalada viada i molts alls i que feia una olor que a mi no en resultava gens agradable, la qual cosa no vol dir que no en menges algun plateret més d'una vegada. Són records de nen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada