A vegades, sobretot al principi del passeig, potser corro massa, aleshores noto com m'agafa de la mà i m'agrada, sento encara aquella mica de cosa colpidora, que manté intacte el pas de cor a cor, i anem a punt i a pas i, com diria el poeta, cercant una mida per a totes les coses, tot sabent que ens seguim estimant. La Teresa diu que poc a poc durem més sense seure... la Teresa, com sempre, té raó, bé, a vegades la tinc jo, o així vol que ho cregui…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada