Potser no sóc un llop de mar, ni massa expert en res, però si doctorat en vida i amb matrícula d'honor en bona voluntat i capacitat per estimar. Ara ja m'ha arribat el bon moment de somriure amb les orelles, de regalar silencis explicatius, de mirar i veure més enllà d'allò evident, de trobar la paraula adient en el moment oportú, de saber ser al lloc d'altri, de cercar la mediació, d'abraçar la llibertat com a única forma de ser home… Sóc en el temps per disposar, mai per perdre'l, temps d'anàlisi i complaença a cops, d'altres de crítica, doncs en les coses no tan bones que he fet o m'han fet sempre m'he considerat culpable… Temps de ser en el concert d'afinitat, daurat per l'experiència, amb l'essència de la bona gent i tot a l'abast del meu entorn. Estimo la vida, sóc un agraït, la Teresa i el Pere, la família tota, els meus amics, La Salle, el mar, el bosc, el riu, la lluna, el sol, la pau del Delta de l'Ebre i tants traspassats que mai oblido. Gràcies a tots els que em felicitareu i als que no també. Per acabar un missatge: "estima que això mai no fa mal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada