Em mirava amb ulls de nena… i jo m'hagués volgut tornar un nen, però aleshores potser no sabria que m'està mirant amb ulls de nena, i això té el seu encant i m'omple de dubtes. No sé si està sorpresa, si m'interroga, si m'examina, si està expectant, ansiosa o confiada… Potser se li escapa una mena de somriure sota el nas, potser el que veu promet, o així li sembla, potser m'hauré de fer minyó i captar com cal la mirada tan pura i tan tendra de la nena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada