Què bo, pasta amb gula! Ha fet el seu suquet habitual, una mica picant, l'ha ficat damunt la pasta, bé, no era la primera vegada que ho feia, i de veritat que no serà l'última. De postres, síndria que sempre em refresca i em complau, i com no, un cafè curt. Abans, pel matí, ja hem fet la nostra caminada diària, ara toca una mica de migdiada, la vida sempre té moments bonics que aprofitar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada