Toca segar l'arròs, parlo de molts anys... El pare ha col·locat un ventrol a la darrera sortida d'aigua al desaigüe, mentre la colla de valencians van segant i un va xerracant les garbes i les fica damunt l'empall, així les espigues no toquen a l'aigua... després, les aniran tombant perquè els toqui bé el sol i, finalment, les trauran amb un tiràs i faran la garbera, fins que vingui la trilladora. En acabar la sega, el pare i jo anàvem a descalar el ventrol, estava ple de tenquetes i alguna anguila que, després, la mare les fregia i fins i tot en feia xapadillos molt bons. Eren altres temps molt diferents, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada