És el sant de la meva mare… Venim a dinar, ja ho sap no?, ja té els canelons d'estiu en forma de flor, preparats?, ja ha fet el braç de Fabiola, tan bo com sempre? Vinga, ja som aquí, portaré un cava i la millor abraçada del món, i tu faràs aquell somriure fi, de felicitat, i em miraras amb aquella cara escrutant, tractant d'esbrinar què en faig de la meva vida i poder donar-me els millors consells de mare bona. Et veig, només em cal tancar els ulls... i somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada