Durant les vacances d'agost solia passar llargues estones parlant amb la meva cosina Conxita, ella em posava al dia dels esdeveniments del poble, la família, amics i coneguts. Ara, després del seu prematur traspàs, el seu fill Ricard, una molt bona persona, me la substitueix amb dignitat i també m'explica, ens expliquem, dels nostres fets i desfets... i a mi, avui dissabte, a la seva botiga de roba, m'ha donat la impressió de veure a la meva cosina, parlant amb tota confiança i amb el cor a la mà, i quan ens hem acomiadat, li he dit "Adéu Conxita". Després, he sortit corrents, amb una llàgrima juganera a ple sol…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada