La Mare de Déu d'agost, el sant de la mare, Sant Roc, patró de tants pobles, i disset d'agost l'aniversari del nostre casament. Com aquell que no fa res, ja han passat 37 anys i el record és sempre d'una tendresa i originalitat impactant: vam sortir de les cases, cadascú amb la seva família, ella del braç del seu pare, i jo donant el meu a la meva mare i, en arribar a l'església, la Teresa i jo vam entrar junts, trencant tots els protocols habituals… Bé, vam dir que sí i, pel que sembla, ha estat el millor i més encertat sí de la meva vida, hem passat per tota mena de situacions, però sempre units i sempre amb molta pau i serenor, i... fins ara. La vida amb la Teresa té un fons de violí i un embolcall de poesia, i això és molt interessant perquè sempre té un adient concepte de la realitat. La vida amb la Teresa fa que te n'adonis de la funcionalitat que pot arribar a tenir, la capacitat intel·lectual d'estimar bé. Ella és un amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada