Recordo que, al meu poble, era un clàssic anar a la mar a passar el diumenge, prendre una amanida i fruita, o fins i tot fer una paella. Recordo que anàvem en carro i el meu padrí, que tenia un camió, feia viatges carregat de gent per a banyar-se. Anàvem a la platja de la Marquesa, molt gran, molta sorra fins que arribàvem a l'aigua... Ara cada cop que la vaig a veure, em cau l'ànima als peus, el mar s'ha menjat gairebé un km o més i, de totes aquelles vivències, només queda el sentiment del bé que ens ho passàvem. Pensaments... la mare, la seva germana, passejant per les ones, tendra imatge de l'estiu al poble, també la resta de la família…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada