dijous, 13 d’agost del 2020

M'assec a un banc de pedra

Vaig per les ombres del barri, tot i la calor d'agost, capto algun petit corrent d'aire, s'agraeix, m'assec a un banc de pedra i gaudeixo del fresc gratuït de la natura generosa. Més enllà veig l'escola, torna a ser buida, torna a haver-hi herbes pels camps d'esbarjo, algun colom, fins i tot alguna gavina que ens recorda que som prop del mar. No hi ha musicat d'entrada, no hi ha res, no hi ha ningú, manca la joia de la sàvia jove del futur...

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada