Sembla com si fos ahir, però no, el temps passa i, de mica en mica, et posa damunt d'una prominència des d'on veus el que ha estat la teva vida. A més, m'arrenca un somriure… tinc la Teresa de la mà, som al cim de l'existència, 37 anys de bona harmonia, de la tot sovint confirmació d'allò suposat… Ho hem celebrat senzill, tot el senzill que pot ser allò sublim, la realitat no té celebració, simplement es gaudeix molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada