La Teresa té una visita mèdica rutinària però no ens deixen entrar junts com sempre fèiem. Mentre passejo carrer amunt, carrer avall, miro botigues, els aparadors on els comerciants mostren de forma atractiva allò que volen vendre... ara, fins i tot em distreu, quan aquesta era una de les coses que considerava insuportables. La vida fa molts tombs, els anys fa que te n'adones com, de mica en mica, ens allunyem dels extrems i allò tan negre pot ser fins i tot blanc, o si més no del color del cafè amb llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada