dilluns, 24 d’agost del 2020

Primer reconeixement

Recordo que de ben jove ja feia repàs a casa, era a l'estiu i em guanyava algun dineret que ens anava molt bé. Recordo que els pares d'una nena em van regalar un llissal de Buda (millor que el llobarro) que feia uns dos quilos i que, al ser el primer regal, em va fer molta il·lusió, la mare va fer un arròs que pelava de tan bo que era, primer vam menjar el peix, amb una vinagreta que la feia genial, i després l'arròs que tenia mil gustos. Va ser el primer reconeixement a la meva tasca, sempre ho recordaré…


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada