Per un temps tot restava al seu lloc... la figuera, el galliner, el corral del porc, la botiga, la meva habitació que el pares van pintar de blau, els solcs tan rectes que el pare feia a l'hort, el panissar de panís americà, el nesprer immens que, fins i tot avui, fa ombra als tarongers. Tot restava al seu lloc, l'armari dels pares, amb un mirall on podies veure't tot d'allò més bé, la foto... les fotos de la família, d'aquell temps, que totes semblaven tenir el mateix aspecte. Avui s'ha perdut gairebé tot, tot menys el record i el respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada