Camino cap al riu, és un carrer envoltat de tarongers en flor, se sent una flaire encisadora, alguns encara tenen alguna taronja testimonial. Darrera meu, em segueix un gosset, no burda ni res, se m'apropa, li dic alguna cosa amable, mou la cua, continuem fins la vora del riu... quan li ha semblat ha girat cua i ha marxat pel mateix camí i, aleshores, el riu i jo, i aviat només el riu, l'Ebre, evidentment, un riu meravellós, genial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada