Ves per on, sovint penso amb el canal, el de l'esquerra de l'Ebre, el de terra, el que portava l'aigua neta i feia olor de menta… Penso en el pont de l'estació del carrilet, des d'on em tirava, pujant a la barana de ferro. Recordo haver anat en bici pel malecó i, fins i tot, amb una guzzi que tenia el meu padrí i jo li agafava. Grans records d'infància, anar a nedar al canal, tirar-té cap bussons, travessar el canal, anar i tornar i, fins i tot, fer algun traguet d'aigua no massa desitjat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada