Sovint tanco els ulls i et veig, mare,
la teva cara d'un alegre natural,
ferma, sense comèdia…
i et veig cosint, cuinant, o a la botiga,
procurant que tot tingués un bon aspecte
i fos atractiu pels compradors.
Et recordo, mare, amb l'entrepà a la mà,
de pa amb tomàquet i el que podies arreplegar.
Recordo el teu amor, mare, la teva entrega, sens fi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada